Qui no ha escoltat alguna vegada “ganas menos que un maestro de escuela”, “quien pudiera tener el trabajo de un cura, el sueldo de un ministro y las vacaciones de un maestro” i el més indignant de tots “Aquí el que sabe hace y el que no sabe enseña”?
Durant molt de temps el rol del docent ha estat infravalorat per la societat. La figura del mestre s’ha percebut com la d’un treballador vague i que sempre esta de vacances. Molta gent critica i menysprea constantment aquesta professió sense adonar-se que els mestres tenen la missió més important de totes: la formació integral dels seus alumnes.
Els ciutadans no són conscients de que gràcies a aquest ofici, el qual consideren tan fàcil, avui en dia són el que són. Gràcies als professors que els varen educar, que varen posar tota la seva obstinació en que aprenguessin i que els van animar a continuar estudiant, ara poden dedicar- se a la seva feina.
Realment penso que aquesta tasca és difícil i estic totalment d’acord amb Miguel Ángel Santos Guerra en retre'ls homenatge. S’ho mereixen, perquè encara que estan sotmesos a la pressió social (cada dia major), estan poc formats, treballen per menys salari i en pitjors condicions continuen realitzant el seu treball.
És d’admirar la seva paciència, ja que en ocasions han d’ensenyar a al·lots que de cap manera volen aprendre i que a més, distrauen a la resta de companys. De vegades han de enfrontar-se a faltes de respecte i impertinències per part dels alumnes i fins i tot, en algunes situacions, per part dels propis pares.
També és d’elogiar la seva capacitat de improvisació. En les aules, molt sovint, sorgeixen problemes i canvis que obliguen al docent a prendre decisions imprevistes i imprevisibles. Tal i com afirmen Jaume Cela i Juli Palou "En nuestra profesión, lo imprevisible es tan importante como lo previsible. Ser maestro es practicar un tipo de arte, porque por mucho que prepares y que conozcas a tus alumnos y que preveas numerosas situaciones, siempre aparecen otras que te sorprenden y que debes atender".
He de dir que, com en tots els treballs, hi ha professors de tot tipus i cadascun d’ells adopta una metodologia diferent en les seves classes. En el llibre “Una educación para mañana”, Jaume Carbonell fa una distinció entre cinc tipus de mestres. Malgrat les diferencies, crec que és necessari que tots ells comparteixin una sèrie de característiques per poder formar als estudiants de manera igualitària. Carbonell, en aquest mateix llibre esmenta els deu atributs que ha de tenir un bon mestre.
El mestre ha de conèixer al seu alumnat tant en el context escolar com en el familiar i social. És important que mostri una actitud amorosa i afectiva amb els alumnes i que els eduqui a través del testimoni personal, la relació de proximitat i l’exemple.
És indispensable que hi hagi una coherència entre la lliçó i la practica, entre el que es diu i el que es fa. Això és, amb el pas del temps, el que realment valoraran els alumnes. Com sosté Sonia Nieto "Lo que los docentes hacen y dicen pueden quedarse con sus alumnos el resto de la vida. Porque los docentes cambian vidas para siempre".
El docent, mitjançant la conversa i el diàleg, ha de saber despertar la curiositat i les ganes d’aprendre dels boixos. Podríem dir que s’ha de seguir el mètode socràtic, on el mestre a través de preguntes guia la intel·ligència del nen i és ell mateix qui a partir de les orientacions del professor arriba a la resposta correcta.
És necessari que el mestre estigui formant-se contínuament i ampliant els seu coneixements. Actualment, amb la implantació de les noves tecnologies, ha de actualitzar-se per poder fer un ús pràctic i correcte de elles. Les TIC permeten possibilitats per a l’intercanvi i la cooperació. Si es segueix la metodologia Technological Pedagogical Content Knowledge (TPACK) es podria aconseguir la integració de la tecnologia en la docència d’una forma eficaç, aconseguint així, un coneixement tecnològic, pedagògic i disciplinar.
Com a conclusió, m’agradaria dir que des de petita he volgut ser mestra. Ho he tingut tan clar sempre perquè m’agraden molt els nens, i no perquè considerés que fos un treball fàcil, molt còmode, de poques hores i amb moltes vacances. Es cert que en un principi, em pareixia un molt bon treball respecte al temps. El que no sabia i ara m’estic adonant, és que un mestre no només treballa en hores lectives i no es limita a seguir exclusivament el llibre de text. Un bon mestre dedica moltes hores del dia en preparar les seves classes, en cercar la forma de motivar als seus alumnes i que aquests s’ho passin bé aprenent.
Autora: Celia González Martínez
Aquesta foto és de quan anava a sisè de primària. La meva mestra ens va portar a la platja per explicar-nos la posidònia, com es formava la sorra i els animals que podiem trobar. La excursió em va agradar molt i tots varem aprendre moltes coses. En un futur, m'agradaria arribar a ser com la meva mestra, organitzar sortides i altres activitats no rutinaries i monòtones on els nens pugin aprendre de manera significativa, i a més es diverteixin.
- I tu, també ets dels que menysprea el treball dels mestres?
- I a tu, què et van ensenyar?
0 comentarios:
Publicar un comentario