¿Què és el currículum? El terme currículum ha tingut diferents definicions. Al llarg del temps han sorgit tres vessants que han intentat explicar el seu significat:
Alguns docents consideren el currículum com el conjunt de coneixements que cal trasmitir a l'alumnat. Altres, l'entenen bàsicament com una especificació dels resultats que es pretén assolir mitjançant el procés educatiu, és a dir, el conceben com una formulació dels objectius i de les finalitas de l'educació. Una altra concepció és aquella que considera que el currículum és tot allò que els alumnes realment aprenen en l'escola.
La concepció de currículum del darrer vessant ens fa parlar del currículum ocult. Aquest fa refèrencia a tots els coneixemets que veritablement s'aprenen i que no figuen al currículum de manera explícita. El mestre, a més de trasmetre els coneixements que vol, trasmet altres de manera inconcient.
Els missatges poden estar en consonància, al marge o en contradicció amb les intencions declarades a l'escola, no són aliens als conflictes socials i solen estar vinculats al paper dels sexes dins la cultura, a l'exercici de l'autoritat i del poder, als mecanismes de la distribució de la riquesa o a la posició de grups socials, polítics i religiosos, etc. El currículum ocult acostuma a considerar-se negatiu, ja que en ocasions amaga un transfons maxista o racista.
Si tenim en compte aquests dos plànols (el institucional i el real/experimental) el currículm és pot definir com el conjunt d'objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació. Així doncs, es tracta de les decisions relatives al què, com i quan ensenyar i avaluar que pren un equip docent per dur a terme els processos d'ensenyament -aprenentage. És el document que reflecteix les intencions educatives, defineix i organitza el treball del docent.
El currículum es basa en quatre fons. La primera font, la psicològca, fa referència a com aprenem, és a dir, als factors i als processos que intervenen en el creixement i en l'aprenentage. La font pedagògica es refereix a com ensenyam, proposa quines són les metodologies més adecuades que em de seguir. La font epistemológica, selecciona els coneixements més importants de cada ciència, i finalment, la font sociològica estudia la societat i dicta quins són els continguts més rellevants del moment històric en el que vivim.
El currículum compleix diverses funcions (orientativa, prescriptiva i de control social), i segons com s'entenguin, es poden diferenciar dos tipus de currículum. Si parlem d'un currículum obert, ens referim aquell que permet la creativitat i que dóna un marge ampli al mestre. En canvi, si parlem d'un currículum tancat, les possibilitats de improvisació i innovació per part del docent són molt limitades. En aquest tipus de currículum, les orientacions que proposa es segueixen literalment en comptes de prendre-les com un punt de partida que el mestre haurà d'anar completant i tancant durant el curs.
El currículum ha de ser un intrument capaç de donar resposta a les característiques i a la realitat educativa de cada centre. Per aquest motiu hi ha tres nivells de concreció curricular.
Primer nivell de concresió. L'estat marca les bases dels coneixements que s'han d'ensenyar en cada àrea i els diferents continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) que l'alumne necessitarà per comprendre'ls. D'aquesta manera, s'assegura una formació comuna a tots els alumnes del sistema educatiu. Les administracions educatives, des de les comunitas autònomes estableixen el currículum per cada etapa.
Segon nivell de concresió. Els centres docents confeccionen per cicles el projecte curricular (pcc) on es concreten els objectius generals i específics de cada escola.
Tercer nivel de concresió. Els mestres adqüen el currículum a les característiques del grup-classe a través de les programacions didàqutiques.
El segon nivell de concrsió es va crear amb la finalitat de que tots els mestres components de cada centre poguessin decidir conjuntament la concresió dels objectius, dels continguts i de las opcions metodològiques més adecuades atenent a les peculiaritats piscològiques i culturals dels alumnes que ho integren. Per tant, a partir de l'anàlisis establert per el primer nivell de concresió, el centre els interpreta i els reelabora adaptant-lo a les seves necessitas i al seu context.
Cada alumne té el seu propi estil d'aprenentage, un ritme de maduració personal, un estil conguntiu distint etc. Per aquest motiu, el mestre, si el troba necesari, ha de fer una adaptació del curriculum a un nen amb dificultats. Tot i que el docent el pot fer les modificacions que cregui convenients, sempre ha de cumplir els mínims que es proposen en ell. El currículum ha de ser flexible per tal de que tots els alumnes pugin desenvolupar-se en funció de les seves condicions. Es pretén el màxim desenvolupament de l'infant, donant resposta a les dificultats d'aprenentage i atenent així a la diversitat.
Aquesta entrada de blog m'ha fet reflexionar sobre la gran quantitat de continguts que apareixen en el currículum. Actualmet molts mestres es preocupen més per acabar el temari que no per saber si els seus alumnes comprenen tot allò que se'ls explica. Això pasa perquè s'han de donar molts continguts en un període molt curt de temps. Així doncs, el mestre es troba obligat a prioritzat els continguts conceptuals i ha deixat de banda els altres. Personalment que s'hauria de ajustar el nombre de continguts al temps disponible ,ja que per a mi és més important que l'alumne aprengui menys continguts i que els aprengui de forma significativa que no que els memoritzin i finalment els oblidi. Com a futura mestra, m'agradaría arribar a elabrorar, juntament amb els meus companys de feina, un currículum amb el qual tots els meus alumnes pugen desenvolupar totes les seves capacitats.
0 comentarios:
Publicar un comentario